El divan, una petita perla

Ahir vaig anar a veure El divan al cafè teatre el Llantiol. Primer de tot dir que mai havia estat en aquest espai tant particular i diferent de Barcelona. Una petita sala en el cor del Raval. La gràcia i el que diferencia aquesta sala és la proximitat que tens amb els  actors i que al mateix temps que pots veure l’obra tot fent una beguda.

L’obra és una comèdia dirigida, escrita i interpretada per Bernat Muñoz. Ens situem en una consulta d’una psicòloga (Karen Gutiérrez) qui té problemes amb el seu marit. Aquesta rep els seus nous pacients i et vas endinsant amb els seus problemes que cada vegada són més delirants, problemes domèstics amb grans dosis d’humor.

La feina d’interpretació per part dels actors és molt bona, tots els personatges són molt estereotipats per tal de poder-nos riure de situacions que poden ser quotidianes però des d’una distancia.  Van atrapar al públic des d’un bon inici i el van portar fins allà on ells van voler. Els actors eren Alba Nortes en el paper de la dona, Noé Blancafort com a Boxeador, Juanma Chilet com a company i Bernat Muñoz com a marit.

Aquesta obra porta dos anys i mig en cartellera els dijous en el Llantiol. Malauradament aquest és l’últim mes que estan en cartell però, ja van anunciar un propera obra de cara a la propera temporada.

Ha destacar la interpretació de la Karen Gutiérrez, genial en el paper de la psicòloga i Alba Nortes també brutal en el seu paper de dona. Si haig de dir el que menys em va agradar va ser, al meu entendre, l’excés d’ús de projeccions que en alguns moments estaven molt justificades i aportaven un plus a l’escena però en d’altres trencaven el ritme aconseguit pels actors.

Una petita perla a l’escena de Barcelona que encara teniu temps de veure. Una bona teràpia per riure i desconnectar durant els 80 min  que dura la representació.

Moltes felicitats a la companyia Kamaleonik i llarga vida!