Celobert al Goya

Celobert de David Hare i dirigida per Josep M· Pou ens relata la història de dos mons. El món del capitalisme i el món més progressista. Dos esferes que xoquen i que es veuen representades per Tom Sargent un empresari del món de la restauració interpretat per Josep M· Pou i una professora idealista de barri marginal Kyra, Roser Camí. Aquests dos personatges es troben en el fred loft de Kyra després de 4 anys de no veure’s quan havien sigut amants i ella havia treballat a casa d’ell amb tot el luxe que suposava.  Tom li explica que la seva dona ha mort fa un any de càncer cosa que ella sap des d’aquella tarda perquè li ha dit el fill del Tom, Jaume Madaula. Tom creu que ara és el moment de recuperar el que havien tingut però, el fet de viure en mons tan separats fa que hi hagi masses discordances. Un text brillant amb molta actualitat en aquest temps de crisis i que té els seus millors moments a la segona part.

Roser Camí espectacular en la interpretació sap donar vida aquest personatge i fer-lo molt realista. Encarna una persona amb molts principis i molt segura del que creu i del sentit que té tot allò que fa.  Pou també aconsegueix encarnar un personatge fred però, que es despulla davant l’espectador. Pou és un monstre de l’escena però, en algun moments puntuals costava seguir-lo ja que es perdien algunes paraules del text. El paper del fill surt només a l’inici i al final de l’espectacle i és  un punt d’unió entre els dos personatges. Molt correcte Madaula en el personatge de nen de 18 anys.

Una obra plena d’actualitat que es defensa amb gran magistralia sobre l’escenari del Goya. 

El divan, una petita perla

Ahir vaig anar a veure El divan al cafè teatre el Llantiol. Primer de tot dir que mai havia estat en aquest espai tant particular i diferent de Barcelona. Una petita sala en el cor del Raval. La gràcia i el que diferencia aquesta sala és la proximitat que tens amb els  actors i que al mateix temps que pots veure l’obra tot fent una beguda.

L’obra és una comèdia dirigida, escrita i interpretada per Bernat Muñoz. Ens situem en una consulta d’una psicòloga (Karen Gutiérrez) qui té problemes amb el seu marit. Aquesta rep els seus nous pacients i et vas endinsant amb els seus problemes que cada vegada són més delirants, problemes domèstics amb grans dosis d’humor.

La feina d’interpretació per part dels actors és molt bona, tots els personatges són molt estereotipats per tal de poder-nos riure de situacions que poden ser quotidianes però des d’una distancia.  Van atrapar al públic des d’un bon inici i el van portar fins allà on ells van voler. Els actors eren Alba Nortes en el paper de la dona, Noé Blancafort com a Boxeador, Juanma Chilet com a company i Bernat Muñoz com a marit.

Aquesta obra porta dos anys i mig en cartellera els dijous en el Llantiol. Malauradament aquest és l’últim mes que estan en cartell però, ja van anunciar un propera obra de cara a la propera temporada.

Ha destacar la interpretació de la Karen Gutiérrez, genial en el paper de la psicòloga i Alba Nortes també brutal en el seu paper de dona. Si haig de dir el que menys em va agradar va ser, al meu entendre, l’excés d’ús de projeccions que en alguns moments estaven molt justificades i aportaven un plus a l’escena però en d’altres trencaven el ritme aconseguit pels actors.

Una petita perla a l’escena de Barcelona que encara teniu temps de veure. Una bona teràpia per riure i desconnectar durant els 80 min  que dura la representació.

Moltes felicitats a la companyia Kamaleonik i llarga vida!