Teatre : Salvem les balenes … i el meu matrimoni què?

L’obra va sobre les relacions de parella. Els protagonistes fa 8 anys que són casats. La parella entra en una rutina però només se’n adona ella (Laura Sancho) ja que ell  (Ramon Godino) no és conscient del buit que la seva dona té amb la seva relació .  Ell creu que el que necessiten no és res més que un fill, que aquest pot ser el bàlsam que necessiten. Per altra banda, ella veu clarament que no hi ha la “xispa”, ni la passió. També hi ha el personatge de la mare d’ella (Carme Contreras) que vol ser àvia costi el que costi. Ella s’anirà ficant en la vida de la parella causant la rialla del espectador. Per acabar d’arrodonir la història tenim un atractiu  reparador de persianes (Joan Sureda).

És tracte d’una obra de petit format, amb un espai escènic acollidor, petit amb els actors a tocar d’escenari. Una sala amb poc aforament però amb molt caliu.

Els espectadors a la sala no esperaven veure un gran espectacle, anaven amb la idea de passar una estona agradable i divertida.

Podríem definir-la com una divertida i fresca comèdia per passar una bona estona. 

A destacar la GRAN actriu  Carme Contreras que aconsegueix enganxar a l’espectador des del minut 0. 

Presentació del meu primer blog de teatre. Alcem el teló!

Avui és un dia especial. A la universitat ens ha vingut a fer una conferència una community manager d’una marca d’assegurances. Ens ha fet diverses preguntes només començar i una d’elles era si disposàvem de blog. Ens ha dit que el tema d’aquest era el de menys i que l’important era tenir el teu propi blog i sobre alguna cosa que t’agradi. A mi ja feia temps que em picava el cuquet per dintre i m’havia passat pel cap la idea d’obrir un blog, un blog de teatre. Sí, per què no? Obrir-ne un sempre ho havia trobat molt agosarat però m’he decidit, vull tenir un petit reducte teatral. De broma sempre he dit que la primera paraula que vaig aprendre a dir va ser TEATRE. Evidentment no és així però ja amb cinc anyets em vaig apuntar a un grup de teatre amateur del barri de gràcia, el Casal Corpus grup de Teatre.

Avui comença aquest projecte, amb por, amb inseguretats però sobretot amb il·lusió. Avui és l’inici i espero que tingui una llarga vida, aquest és el meu propòsit i espero complir-lo.

La idea es poder anar escrivint de les obres de teatre, bàsicament, que pugui anar veient o que hagi vist fa poc.

Espero que si algú llegeix aquestes quatre ratlles les vegi amb bons ulls. Sabent  que qui està darrera no és més que un simple espectador que intenta observar el panorama teatral, sempre que la butxaca li permeti, d’una forma inocent i partint del seu criteri.

Gràcies .

Alcem el teló!