La majoria dels suïcidis són en diumenge

No tenia intenció de veure-la però una amiga em va dir que li havien tocat unes entrades per aquesta obra amb el concurs d’una revista. Resulta que ella no podia anar-hi i li sabia greu deixar-les perdre. La noia en qüestió em va fer un paper per poder anar a buscar les entrades. A la taquilla em van donar les entrades, les vaig agafar i de sobte vaig veure que em reclamen 16€! Vaig al·lucinar ja que estava convençut que eren un premi. La senyora de taquilla em va dir que el premi era el 50% del preu. Només dir que al final de l’obra podies agafar vals del 50% de descompte, quin gran premi!

Un cop dit això podem dir que és una obra diferent. Tota l’acció passa al dormitori de la parella dels dos actors de l’obra (Mercè Martínez i Borja Tous). La majoria dels suïcidis són en diumenge va sobre la comunicació d’una parella addicta a la feina. Aquesta, de cop i volta, gairebé sense adonar-se tenen un dia lliure, un dia per ells dos i fer el que realment vulguin. Què passa si llavors descobreixen que no tenen res en comú? 

Obra sense grans pretensions que aconsegueix despertar els somriures dels espectadors però que a la vegada en alguns moments es fa una mica feixuga. Una obra que val la pena sobretot per l’actuació dels seus actors, sobretot ella, ja que el guió, per dir-ho d’alguna manera  és una mica surrealista.

La majoria dels suïcidis són en diumenge amb direcció de  Jordi Villà i Zapata està  a la Sala Muntaner fins el mes de desembre.

Misteri de dolor, un clàssic al Nacional

No és estrany que la majoria de clàssics catalans es representin al TNC ja que és el teatre encarregat de tenir una major varietat teatral  i és el teatre públic per excel·lència.

Misteri de dolor d’Adrià Gual estava fins aquest diumenge  a la sala petita. A mi personalment m’agrada aquesta sala ja que que és molt propera és una sala que m’atrau no com la Sala Gran amb la seva gran fredor.

Misteri de dolor es basa en un triangle amorós entre Mariagna (Mercè Arànega) una dona forta casada en segones núpcies amb Silvestre (Ernest Villegas) un noi més jove que ella. L’altra punta del triangle és Mariagneta (Maria Rodríguez) filla del primer matrimoni  de la seva mare.  A part també és suma una quarta persona en discòrdia el pretendent de Mariagneta. Una obra basada en l’amor i l’odi irracional. Podríem parlar que són dos triangles que es creuen ja que dos dels tres vèrtex són iguals.

M’agradaria remarcar la força dramàtica de Mercè Aranega que porta el pes de l’obra i és el pilar d’aquesta. La resta de personatges tenen majoritàriament problemes de dicció ja que molts cops costa entendre el que s’està dient. Cal destacar la manca de credibilitat dels actors secundaris, amb papers molt curts. Al final de l’obra aquests donen una gran notícia i no és gens creïble.

Tot i això crec que en general l’obra està ben resolta explotant al màxim els moments més sensuals que aquesta permet al director (Manuel Dueso).

Finalment m’agradaria destacar el decorat hiperrealista que ajuda molt a ambientar l’acció. 

Agatha Christie, Trampa per a ratolins

Potser no ho hauria de fer però aprofitaré l’avinentesa per fer un petit homenatge a la gran reina del crim, Agatha Christie. Per què? Doncs per diferents motius primer de tot perquè aquest any celebrem el 120è aniversari del seu naixement i a més perquè aquest cap de setmana represento un de les seves obres més celebres, Trampa per a ratolins.

Aquesta senyora amb una vida personal apassionant va escriure més de 80 novel·les i obres de teatre. La gran majoria han estat portades a la gran pantalla.

L’obra que representarem aquest cap de setmana és Trampa per a ratolins. Aquesta té l’honor de ser segurament la més coneguda o de les més ja que s’ha representat a Londres durant 35 anys.

Sinopsi

Un jove matrimoni obra una residència, Monkswell Minor . És el dia de la inauguració, la casa està plena i per les notícies informen de la mort d'una senyora a Londres. Hores després un sergent de la policia arriba a la casa dient que a l'escena del crim s'ha trobat una llibreta amb la direcció d'aquesta residència juntament amb les notes d'una cançó que deixa entreveure que hi hauran més morts.

Quina relació tenen els presents a la casa amb l'assassinat? Es troba l'assassí a la residència? Hi haurà alguna nova víctima entre els 8 personatges?

El misteri està assegurat!

Si voleu saber com acaba aquest dissabte dia 6 a les 21h i diumenge 7 a les 18h. 
Lloc: Casal Corpus Grup de Teatre Bailén 175

Fugadas al teatre Goya

Seré molt tòpic si dic que Fugadas de  Pierre Palmade i Christophe Duthuron és un cant a l’amistat a més d’una  road comedia, ho sé.

Aquesta obra ha estat al Teatre Goya amb la direcció de Tamzin Townsend   fins fa un parell de setmanes amb les dos grans i carismàtiques actrius  María Galiana y Berta Ojea. Només elles dos a l’escenari amb un muntatge que es basa amb la projecció audiovisual per poder mostrar els diferents espais on transcorre l’acció. Ara l’obra segueix fent gira per l’estat.

L’argument de l’obra és molt simple. Dos dones, una mestressa de casa i una senyora que està a la residència, decideixen fogar-se per canviar la seva vida. Volen acabar amb el que estan vivint i començar de nou. Amb aquest viatge podem veure com elles aconsegueixen treure tot el que portaven dins la seva motxilla vital i es despullen davant de l’espectador explicant la seva vida.

És una obra amb un muntatge intermitent a causa de la quantitat de foscos que hi ha entre escena i escena. Una obra pel lluïment de les dues actrius però de senzillesa dramàtica. Una obra pensada per un públic de certa edat que es poden veure identificats amb els dos personatges.