Feia temps que no
escrivia però, l’altre dia al anar al Guasch Teatre, em van entrar moltes ganes
de que el coneguéssiu.
A força de cançons és un musical
sense gran ambició però que aconsegueix un resultat excel·lent. 5 actors a
l’escenari ens fan vibrar i emocionar amb cançons de la nova cançó. Per la meva
curta edat hi havia algunes cançons que no coneixia però, totes elles em van
arribar. Realment em va sorprendre la vigència que moltes d’aquestes cançons tenen
encara a l’actualitat. Alguns dels temes que poden escoltar a l’espectacle són:
No encenguis l’espelma de Josep M· Andreu i Ricard Miralles, La fera ferotge d’Ovidi Motlló, Antònia
de Pere Tapies, País Petit de Llach, La Confessió de Joan Isaac, entre altres.
A força de cançons està dirigida
per Pau Doz i interpretada per ell mateix, per la Laura Olivella, Albert Doz,
Xavi Duch i la coneguda Elena Gadel.
La història és ben simple. El
protagonista, el Joan (Pau Doz),
surt de la capsa (el seu món) i arriba a un circ, podríem dir-ne el món
real. Allà es trobarà amb diferents personatges com el domador i mestre de cerimònies
(Xavi Duch) , la fera (Elena Gadel), la ballarina (Laura Olivella) i el forçut
(Albert Doz). En Joan coneixerà com viu aquesta gent i les relacions que hi ha entre ells.
La història en sí no deixa de ser una
metàfora però realment la força, com el nom ens indica, ve a través de les
cançons. Per part seva hagués estat molt fàcil caure, com molts musicals
d’aquest estil, a posar cançons una darrera l’altra i crear un argument al seu
voltant. Crec que aquest musical té una història ben trobada i tot i que les
cançons són el fil conductor no estaven posades amb calçador com pot passar en musical
amb cançons existents.
A destacar la interpretació de Xavi Duch
qui aporta grans dosis d’humor a l’espectacle i qui es guanya la resposta del
públic des d’un bon inici. Altres coses a destacar és la veu d’Elena Gadel que
ens aporta una dosis de sensibilitat i glamour
a més de grans moments com un de mim o la cançó final, la confessió que és espectacular.
Com a coses a millorar és el fet que la música està enregistrada i a més hi
havia algun problema puntual de micròfons sobretot al principi de l’espectacle.
Vull felicitar la iniciativa d’aquest
espectacle per treure de sota la catifa algunes cançons i d’aquesta manera gent
més jove les podem conèixer. Per desgràcia, com passa amb espectacles que al darrera
no tenen grans campanyes de publicitat i comunicació ja arriba al seu final.
Tot i així teniu l’oportunitat d’anar al Guasch Teatre aquest divendres 29 a
les 21h, el dissabte a la mateixa hora i diumenge a les 19h.
No hay comentarios:
Publicar un comentario