Represa del musical de Dagoll Dagom. Jo no vaig veure la primera Nit de Sant Joan, per una clara raó, no havia nascut. De totes maneres havia fet l’obra en un grup de teatre amateur.
Crec que a l’obra li falta una mica de força ja que en moments decau. La primera part es gairebé igual que en la primogenioa, en canvi a la segona part trobem més canvis. Si haguéssim de destacar remarcaríem la segona part i en especial el Gran Jordit. Segurament el que ajuda a aquesta escena és el decorat, un decorat de paper, un tipus de decorat que ens porta a una altra època. Uns decorats que ara gairebé no veiem més que en alguns grups de teatre amateur i que tenen al meu entendre molt d’encant. També la coreografia li dóna força i ens porta a un paral·lel desaparegut. Com a punts forts de l’espectacle podem destacar el treball actoral, poques vegades veus actors fent musicals ja que gairebé sempre són cantants i ballarins però que no saben actuar. El més fluix és la senzillesa de les coreografies. Del tema musical jo no n’entenc molt però clar a un li sobta no sentir aquestes músiques cantades pel Sisa. És obligatori mencionar la nova sala de teatre, l’Arteria Paral·lel. Un nou lloc de teatre a Barcelona això diu molt a favor de la ciutat i les ganes de cultura. Esperem que sigui presagi de gran temporada teatral a Barcelona. Ara a més comencem a sentir notícies sobre la compra del Teatre Arnau per part de l’Ajuntament
