Celobert al Goya

Celobert de David Hare i dirigida per Josep M· Pou ens relata la història de dos mons. El món del capitalisme i el món més progressista. Dos esferes que xoquen i que es veuen representades per Tom Sargent un empresari del món de la restauració interpretat per Josep M· Pou i una professora idealista de barri marginal Kyra, Roser Camí. Aquests dos personatges es troben en el fred loft de Kyra després de 4 anys de no veure’s quan havien sigut amants i ella havia treballat a casa d’ell amb tot el luxe que suposava.  Tom li explica que la seva dona ha mort fa un any de càncer cosa que ella sap des d’aquella tarda perquè li ha dit el fill del Tom, Jaume Madaula. Tom creu que ara és el moment de recuperar el que havien tingut però, el fet de viure en mons tan separats fa que hi hagi masses discordances. Un text brillant amb molta actualitat en aquest temps de crisis i que té els seus millors moments a la segona part.

Roser Camí espectacular en la interpretació sap donar vida aquest personatge i fer-lo molt realista. Encarna una persona amb molts principis i molt segura del que creu i del sentit que té tot allò que fa.  Pou també aconsegueix encarnar un personatge fred però, que es despulla davant l’espectador. Pou és un monstre de l’escena però, en algun moments puntuals costava seguir-lo ja que es perdien algunes paraules del text. El paper del fill surt només a l’inici i al final de l’espectacle i és  un punt d’unió entre els dos personatges. Molt correcte Madaula en el personatge de nen de 18 anys.

Una obra plena d’actualitat que es defensa amb gran magistralia sobre l’escenari del Goya.