Agost, Tracy Letts

Em feia por anar-la a veure ja que tothom n’havia parlat molt bé, potser massa. Quan diverses persones t’elogien una obra després el que acostuma a passar és que t’esperes més del que realment hi ha. En aquest cas NO ha estat així. Agost a la sala gran del Teatre Nacional és una obra mestre, premiada amb un Tony a la millor peça teatral i el Premi Pulitzer l’any 2008. Aquesta és una obra de 4h de durada amb dos entreactes, i tot i la durada no es fa gens llarga. Passen tantes coses sobre l’escenari del TNC, convertit en una casa de nines, que gairebé no te’n doncs ni compte. Gran posada en escena i uns actors a l’escenari que representen el bon saber fer del teatre català. Personatges que ballen al so i música del seu director Sergi Belbel i amb la gran partitura de Letts. És una obra que val la pena de veure, l’únic problema és la manca d' entrades. Tot i fer-se a la sala gran i allargar alguns dies no hi ha ni una sola entrada.

Es tracta d’una obra en la que passen una gran varietat d'accions i la majoria exagerades, tot i així són totalment creïbles i t’endinsen en el món d’aquesta família. A  d’estacar la gran Anna Lizaran en el paper de la matriarca de la família però darrera d’ella les tres filles amb noms tan coneguts com Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. El repartiment el completen actors i actrius com: Maife Gil, Jordi Banacolocha, Albert Triola, Abel Folck, Clara de Renom, Carles Velat, Oscar Molina, Almudena Lomba i Manuel Veiga. Tots ells impecables.

Una comèdia, com ells mateixos la defineixen, àcida i punyent sobre la família en el segle XXI.