Fugadas al teatre Goya

Seré molt tòpic si dic que Fugadas de  Pierre Palmade i Christophe Duthuron és un cant a l’amistat a més d’una  road comedia, ho sé.

Aquesta obra ha estat al Teatre Goya amb la direcció de Tamzin Townsend   fins fa un parell de setmanes amb les dos grans i carismàtiques actrius  María Galiana y Berta Ojea. Només elles dos a l’escenari amb un muntatge que es basa amb la projecció audiovisual per poder mostrar els diferents espais on transcorre l’acció. Ara l’obra segueix fent gira per l’estat.

L’argument de l’obra és molt simple. Dos dones, una mestressa de casa i una senyora que està a la residència, decideixen fogar-se per canviar la seva vida. Volen acabar amb el que estan vivint i començar de nou. Amb aquest viatge podem veure com elles aconsegueixen treure tot el que portaven dins la seva motxilla vital i es despullen davant de l’espectador explicant la seva vida.

És una obra amb un muntatge intermitent a causa de la quantitat de foscos que hi ha entre escena i escena. Una obra pel lluïment de les dues actrius però de senzillesa dramàtica. Una obra pensada per un públic de certa edat que es poden veure identificats amb els dos personatges.